Teràpia de shock: "Amb l'èxit del 'Sense tu' va ser com si intentéssim conduir un Ferrari descontrolat"

Fa uns dies, uns cartells vermells amb un missatge intrigant van empaperar Barcelona: "Carinyo, necessites teràpia?". No hi havia cap logo ni cap nom, només una línia telefònica i un codi QR. Una campanya críptica que apuntava a una necessitat emocional col·lectiva... i que ha acabat sent l'anunci més inesperat i nostàlgic de la temporada: torna Teràpia de shock.

La banda garrotxina que fa uns anys es va convertir en un fenomen del pop-rock català, especialment gràcies a la seva col·laboració amb la sèrie Polseres vermelles, tornarà als escenaris per primer cop en deu anys. Ho faran amb una gira molt especial: solidària i que servirà per acomiadar-se definitivament del seu públic: "Serà un any per recordar aquest retrobament entre nosaltres, i a partir d'aquí, punt i final", explica el baixista Albert Parés en una entrevista al Via lliure.

La idea de tornar la va tenir Gerard López, el bateria, ara advocat i pare d'una nena de quatre anys. "Després de Teràpia de shock em vaig desvincular completament de la música... I crec que ningú s'esperava que una idea tan boja com tornar a pujar als escenaris sortís precisament de mi, perquè implica molts canvis a les nostres vides", confessa.

El primer a qui va trucar va ser al cantant del grup, en Ferran Massegú. "Em va dir: 'T'adones que el 2026 farà 20 anys que vam començar Teràpia de Shock?'", explica en Ferran. "Ell proposava retrobar-nos per parlar i potser fer alguns concerts per celebrar-ho, i no em va semblar malament. Li vaig dir que ho parléssim amb els altres dos, i aquí estem". Quan van tornar a assajar junts, la connexió va ser immediata. "Tot i haver tocat amb molta gent molt bona, la màgia que vaig sentir en aquell primer acord... era com si no haguéssim deixat mai de tocar".

Han passat gairebé dues dècades des que aquell grup d'adolescents de 13 a 16 anys de les Preses va formar Teràpia de shock sense imaginar que acabarien omplint escenaris per tot el país. L'èxit els va arribar molt joves i de cop. "Era com intentar conduir un Ferrari descontrolat o un petard que et peta una mica a les mans", recorda el guitarrista Jaume Sucarrats. Gerard López descriu així la sensació d'aquells anys: "Era com estar tot el dia corrent sense atrapar res".

Tots quatre coincideixen que aquella etapa els va marcar profundament. Massegú hi afegeix: "Jo pressionava molt als companys, perquè sentia que havíem de fer el que la indústria ens demanava. Ara ho veig clar: havíem d'haver parat". Albert Parés, però, insisteix en recordar també els bons moments: "Vam viure unes coses que la majoria de persones que comencen o que tenen un grup de música voldrien aconseguir, i això va ser molt bonic".

També han pogut reconciliar-se amb el llegat de Sense tu, la cançó que els va catapultar gràcies a la sèrie Polseres vermelles. "Hem tingut èpoques de tot", admeten. Ara, però, la recorden amb orgull. "Molts dels meus alumnes no havien ni nascut quan va sortir, i se la saben sencera", reconeix Massegú, ara professor de música. "Recordo que un dia en Suca em va dir: 'S'ha convertit pràcticament en una cançó de bressol que canten els pares als fills'. I d'alguna manera em va ajudar a reconciliar-m'hi". "És una cançó que l'han cantada a casaments i a enterraments. A festes d'aniversari i per declarar-se. La gent se l'ha fet tan seva que de vegades tens la sensació que ni tan sols la vam escriure nosaltres", diu Sucarrats.

Amb el concert inaugural programat per l'octubre a la Castanyada del Cabró Rock, la gira del 2026 serà selecta i 100% solidària: tots els beneficis es destinaran a la recerca del càncer infantil a través d'un projecte conjunt entre la Fundació Albert Bosch, la Fundació Barça i l’Hospital Vall d’Hebron. "No venim a fer diners, tots tenim les nostres vides solucionades", diu en Gerard. I ho reblen amb ironia: "És un tòpic dir que un grup torna perquè se'ls ha acabat la pasta. Nosaltres, com que ja no en teníem, no és el cas".

"De fet, mai no ens hi hem guanyat la vida", apunta Sucarrats. "Hi ha molta gent que es pensa que els Teràpia de shock es van forrar, que es van comprar Ferraris i mansions. Però Teràpia mai ha guanyat diners amb Teràpia de shock, al contrari, hi vam perdre pasta". Una afirmació que sorprèn, però que tots quatre defensen. "Quan va petar el Sense tu era 2009, en plena crisi econòmica. Demanàvem catxés molt baixos i sovint acceptàvem tocar encara que no ens poguessin pagar gaire. I mai vam repartir beneficis: tot es quedava per pagar videoclips, discs...", recorda Gerard López. "Però mai vam fer el grup per diners", assegura en Suca. "La nostra idea era cardar una mica de rock 'n' roll i, si teníem sort, tocar a les Festes del Tura d'Olot".