Nuria Fergó, cantant, 46 anys: "El meu embaràs no va ser gens bonic. Em vaig sentir molt sola perquè la relació no estava bé"

14 anys després de la seva mediàtica ruptura amb José Manuel Maíz, el pare de la seva única filla, la cantant Nuria Fergó s'ha obert en canal a la segona temporada de Madres: desde el corazón, on ha abordat aquell episodi complicat de la seva vida. Va ser el 2011 quan, 10 dies després de donar a llum, va decidir abandonar el domicili conjugal per no tornar.

Una decisió que va prendre per necessitat i que va obrir una complicada batalla per la custòdia de la petita que li ha generat moltes ferides difícils de guarir. "Quan arriba la Martina, aquell moment l'hi agrairé tota la vida, perquè em va donar la força per anar-me'n d'allà", ha assenyalat entre llàgrimes.

Haver passat tot l'embaràs a Mallorca, al costat de la família del seu exmarit, li va fer prendre la determinació de buscar el seu propi camí: "El meu embaràs no va ser gens bonic. Em vaig sentir molt sola perquè la relació no estava bé".

Després d'anar-se'n de casa, José Manuel Maíz va anar a visitar la petita i va ser en aquell moment quan Nuria Fergó va trencar la relació. I és que l'únic que volia és que la seva filla Martina no creixés en una llar on no hi havia amor.

"Quan ens vam divorciar, no hi va haver judici. Hi va haver un conveni entre tots dos. Ell va posar que volia veure la seva filla un cap de setmana al mes, per la qual cosa jo em considero mare soltera. Per què? Perquè la nena l'estic educant jo. El seu pare compleix amb la seva manutenció i amb el seu cap de setmana al mes, però ja està", ha afegit Fergó.

Tot i això, després de veure's estancada al seu poble, on va haver d'aparcar la seva carrera professional, va decidir marxar a viure a Madrid. Però va ser en aquell moment quan el pare de la menor no va voler que la petita viatgés a la capital al costat de la seva mare, i va obrir una batalla legal.

"Em van posar pedres al camí. Vaig deixar la meva filla a Nerja i cada cap de setmana havia de tornar enrere amb ella i havia d'explicar-li per què no podia emportar-me-la. I quan tinc el judici perquè el jutge em doni la firma perquè vaig a treballar, no me'n vaig de festa a Madrid, s'anul·la el judici perquè el pare em demana la custòdia completa després de vuit anys", s'ha sincerat entre llàgrimes.

Després de pensar en diverses ocasions tirar la tovallola per poder prioritzar-se com a dona i vetllar pel bé de la seva filla, va ser el seu terapeuta qui li va fer canviar d'idea: "Vaig dir potser el destí vol que no tingui la meva filla, però la psicòloga em va dir que no ho fes. Els vaig dir als advocats que no podia més. I al final la meva nena havia d'estar amb mi".