Continuen els atacs creuats entre Israel i l'Iran: màxima tensió per l'intercanvi de bombardejos

Continuada l'onada d'atacs creuats entre entre Israel i l'Iran per tercera jornada consecutiva. L'escalada bèl·lica no s'atura i augmenta encara més d'intensitat al Pròxim Orient, amb intercanvi de míssils entre tots dos països. Ha estat la nit més dura pel que fa als bombardejos iranians contra ciutats israelianes. La xifra de morts és de deu persones, entre els quals quatre nens, i també hi ha més de 140 ferits. Pel que fa als atacs d'Israel a l'Iran, han deixat més de 400 morts, cinc aquest diumenge a la tarda en una zona residencial de Teheran.

Els atacs israelians van començar poc abans de la mitjanit, amb bombardejos contra diversos objectius del projecte nuclear iranià, incloent la seu del Ministeri de Defensa a Teheran. També han atacat amb drons i han provocat destrosses al jaciment de gas més gran del món, que es troba al golf Pèrsic i que és propietat de l'Iran. A banda, també han atacat el Iemen, on haurien assassinat un dels caps principals dels hútis.

Llegeix també

Anahita Nassir, politòloga catalanoiraniana: "No crec que hi hagi una guerra oberta entre Israel i l'Iran, no interessa a cap dels dos països"

RAC1

Ara bé, en aquesta ocasió, la resposta de l'Iran ha sigut molt contundent: una gran ofensiva sobre Tel-Aviv i Jerusalem, amb molts impactes contra edificis residencials i infraestructures diverses, que han causat grans destrosses. El New York Times informa que un míssil iranià ha impactat contra l'Institut de Ciències de Tel-Aviv. 

Aquest atac, apunten, podria ser una represàlia a l'assassinat per part d'Israel de diversos científics del programa nuclear iranià. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en treia pit aquest dissabte a la tarda i avisava que tot plegat només és el començament. Aquest mateix diumenge assegurava que l'Iran pagarà un preu alt per haver-s'hi tornat i diu que està decidit a arribar fins a on calgui per evitar un "segon Holocaust".

Més enllà d'això, l'Iran també ha atacat la ciutat costanera de Haifa, on haurien provocat danys importants en una refineria de petroli. També hi ha algunes cases del tot destruides. A més, les autoritats iranianes han detingut dos agents del Mosad, l'agència d'espionatge d'Israel.

D'altra banda, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha anunciat la mort d'almenys set alts càrrecs més de les seves forces aèries. Asseguren, però, que haurien mort en els atacs d'Israel de divendres, que també van acabar amb la vida del comandant en cap de les forces aerospacials iranianes. A aquestes morts, se li sumen les d'almenys vuit altres alts càrrecs militars més i nou cientifics.

Després dels atacs d'aquest dissabte, l'Iran ha ofert aturar els bombardejos si Israel frena també els atacs. El ministre d'Exteriors iranià ha obert la porta a la possibilitat de frenar els atacs contra el país hebreu si, a canvi, l'exèrcit israelià també atura la seva ofensiva. Això quan les tropes hebrees han llançat un avís a la població per sortir de zones properes a fàbriques d'armes. Ho ha fet el portaveu en llengua àrab, que ha assegurat que és una advertència urgent per aquells que es troben en instal·lacions que ajuden a la producció d'armes per l'Iran. 

Mentrestant, continuen els esforços diplomàtics per rebaixar la tensió entre els dos països. El ministre d'Assumptes Exteriors d'Alemanya ha assegurat que tant ells com França i el Regne Unit estarien disposats a tenir converses amb l'Iran sobre el programa nuclear de Teheran. De moment, però, s'ha cancel·lat les converses entre l'Iran i els Estats Units previstes per a aquest diumenge per parlar de la capacitat nuclear del país.

Llegeix també

Reed Brody, advocat 'caça dictadors': "Hauríem de veure Netanyahu assegut davant d'un tribunal"

Sandra Sotillo

Sobre aquests esforços diplomàtics, l'expert en política internacional i professor de la UPF, Albert Garrido, diu al Via lliure que els Estats Units ja no poden jugar el rol de rebaixar la tensió i agafa força la posició que pugui tenir la Xina. Ara bé, creu que tot i que hi hagi països europeus disposats a fer de mediadors, el paper del conjunt de la Unió Europea no és massa rellevant. 

De moment, de cara a la galeria, les potències occidentals no s'han sumat a la campanya militar de manera oberta. De fet, Donald Trump ha dit que al seu parer la guerra entre Israel i l'Iran hauria d'acabar, i que Vladímir Putin li hauria dit que ho veu de la mateixa manera. Així ho ha escrit en una publicació a la seva xarxa, Truth Social. També ha piulat que els Estats Units no tenen res a veure amb els atacs a l'Iran i ha assegurat que esperen aconseguir un acord per posar fi al conflicte.

Amb tot, l'Iran afirma que els Estats Units han participat en els atacs d'Israel. El ministre d'Exteriors iranià ha afirmat que tenen proves sòlides que demostren que les forces americanes han donat suport a Israel en la seva ofensiva. A més, afegeix que Israel mai hagués atacat sinó tingués el vistiplau i el suport de la Casa Blanca. Tot això contrasta amb la versió de Trump, que aquest matí s'ha desvinculat del conflicte. A més, mitjans nord-americans revelen que Trump hauria vetat que Israel assassinés l'aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l'Iran.

Llegeix també

Trump celebra el seu 79è aniversari amb una desfilada militar insòlita a Washington

RAC1

La guerra, de moment aèria, entre Israel i l’Iran no servit per aturar els atacs continus de l'exèrcit hebreu contra els palestins de Gaza. De fet, s'han intensificat, i en menys de 48 hores han mort gairebé un centenar de palestins a la Franja, una desena d'ells quan intentaven aconseguir menjar en un punt de distribució d'aliments. A més, l'exèrcit israelià continua dictant ordres d'evacuació al sud de Gaza amb el pretext de combatre grups terroristes si bé la majoria de morts continuen sent civils.