"El davantal": Un milió de gràcies, gràcies, gràcies, moltes gràcies

Us saludem aquest matí des de Roma. Des del mòdul Penitenziagite, al costat de la plaça Sant Pere del Vaticà, on aviat es farà el solemne enterrament del papa Francesc, que va morir ahir als 88 anys. De seguida parlem d'aquesta mort històrica, però abans... Avui és un matí d'EGM, una de les tres notes de cada any. I avui sí que us demanem una mica de paciència. La brasa dura tres dies l'any, només són tres dies l'any i prou.

Però és que aquest EGM la brasa serà més grossa que mai, perquè avui per a nosaltres no és l'endemà de la mort del papa Francesc. Avui és el dia històric en què RAC1 ha arribat al milió d'oients. Un milió d'oients. Quina emoció! Quina bestiesa, quina història, quina barbaritat i quin orgull per als que formem part d'aquesta ràdio. 1.001.000 oients, per ser exactes. Habemus milió! RAC1 torna a ser una vegada més, la ràdio més escoltada de Catalunya. 

Fa 16 anys consecutius que ho som. Aquesta emissora té aquest milió mil oients diaris, que és una barbaritat. Catalunya Ràdio és la segona, amb 716.000 i la SER completa el podi, amb 423.000 oients a Catalunya. RAC1, un milió d'oients. Quin escàndol!

Ens tremolen les cames, però ens omple el cor. Podem dir que RAC1 és la quarta emissora més escoltada de tot l'estat. Des d'aquest córner, des de la Gàl·lia de l'Astèrix, tenim 100.000 oients més que la cinquena emissora de l'estat, que és Ràdio Nacional d'Espanya. El programa que esteu escoltant, El món a RAC1, torna a batre el rècord del programa més escoltat de la història de la ràdio a Catalunya. Mai, mai, mai, mai havíem sumat tants oients junts.

774.000 cada matí, de cada matí, de cada matí, de cada matí. Per darrere, El matí de Catalunya Ràdio amb 503.000 oients. És a dir, per sobre, gairebé 300.000 oients més. En tercera posició hi ha l'Hoy por hoy de la SER amb 245.000. 774.000 oients. Quina barbaritat, quina il·lusió, i de debò us ho he de confessar, quanta felicitat i quanta emoció. 

De 8 a 9 h, El món a RAC1 també té l'hora més escoltada de la ràdio a Catalunya. Aquesta hora, aquests apunts, aquest informatiu, de 8 a 9, són 373.000 oients cada matí, que imaginar-vos junts escoltant mareja.

Anem a la resta de programes de la casa, segons informen Carles Miró i Toni Lladó. La competència, 202.000 oients amb els Òscars. El Vostè primer amb el Marc Giró, 132.000 oients cada migdia. El 14/15 amb la Núria Travessa i el Xavi Rocamora, 96.000 oients. Els teloners del Versió, amb aquells sonats, 117.000. El Versió RAC1, també rècord de les tardes a Catalunya: el Clapés i el seu equipàs, 365.800 oients. Quina alegria, Toni, aquell dia que vas decidir travessar la Diagonal amb els muppets! Quin luxe tenir-vos entre nosaltres.

El No ho sé amb l'Anna Vallhonesta també fa rècord, una alegria, amb 132.000 oients, i el Tu diràs amb l'Aleix Parisé marca el millor resultat del programa amb l'Aleix: 134.000. RAC1 és líder de 6 del matí a una de la matinada sense aturador.

Els caps de setmana, el Via lliure, amb la gran diva, amb el Xavi Bundó, líder: 603.000 oients el dissabte i 523.000 el diumenge, rècord absolut per al Xavi. La primera pedra, amb la Noemí Polls, un dels programes més pencats de la casa, 63.000 oients, rècord el diumenge. El 14/15 del cap de setmana, amb l'Aurora Rodríguez, també lidera amb 85.000 oients, i el Superesports lidera sense contemplacions amb el Xavi Puig, el Jaume Mullor, l'Albert Ferran i companyia: 251.000 oients. 

Avui fa just 16 anys consecutius que RAC1 és líder. Encara recordava l'altre dia aquella portada de La Vanguardia del dia de Sant Jordi amb el Sergi Pàmies, el Baltasar Porcel i el Quim Monzó mossegant el tronc d'una rosa. En aquella portada el gran titular era "Zapatero eleva l'oferta de finançament a Catalunya". Amb un subtítol: "el govern estudia compensar la Generalitat amb inversions". Però a baix hi havia tres gamarussos saltant, no cal imaginar qui, dos eren el Clapés i el Toni Soler, l'altre, busqueu la imaginació, celebrant l'èxit saltant.

El titular deia "RAC1 és la ràdio líder a Catalunya i fa història amb 469.000 oients diaris". Per cert, aquell dia el Barça havia guanyat el Sevilla 4-0. 16 anys després, RAC1 dobla aquella audiència i passa del milió d'oients a les portes del 25è aniversari, que celebrarem l'1 de maig amb els oients al Tibidabo. I quina festassa que farem!

RAC1 fa 25 anys que no només ocupa un lloc al dial, sinó que habita dins la vida de la gent. No és una veu que arriba, és una veu que es queda, una veu que no crida, però que convoca. És la veu que desperta ciutats i pobles amb el primer cafè i que acompanya silencis quan el món s'adorm. És la rialla al voltant de la mitja tarda, al cotxe, la complicitat als dinars, la companyia fidel de qui sap estar-hi sense fer gaire soroll. És la veu que no et diu què pensar, sinó que intenta pensar amb tu.

Els números expliquen primer que no hem crescut amb estratègies, sinó amb les mirades creuades pels carrers. Que no hem arribat al capdamunt amb presses, sinó amb passos sincers. Que no hem volgut mai ser la millor ràdio del país, sinó la més propera a cadascú. I així, dia rere dia, hem anat escrivint una història feta de veus, de noms, de molts noms, de silencis plens de sentit.

Perquè fer ràdio no és senzillament omplir minuts, és explicar la vida. I avui, a El món a RAC1, gràcies més que mai als meus companys i als meus amics: a la Mònica Hernández, i, és clar que sí, una abraçada a l'Albert Sort, que és a Moscou, al Jordi de Planell, al Jordi Saumell, al Sergi Ambudio, a la Marina Arbós, al Dani Simón, al Joan Ferrer, al Jordi Ramos, a la Mònica Usart, a l'Adrià Garcia, a l'Abel Espinosa, a l'Albert Pedrol, a la Marga Ortuño, a la Montse Girona, al Víctor Collell, a la Laia Framis (i al Pau), a la Núria Travessa, al Marc Segués, a l'Oriol Escudé, a l'Anna Salvadó, al David Valverde, al Martí Esteban. I gràcies al grup on treballo, a la direcció i a la gent amb qui dona gust conviure sempre, com el Toni Clapés o com el Xavi Bundó o el Xavi de Pol i a la resta de companys de RAC1. 

A la resta dels companys de RAC1 que avui s'ha de donar una enorme enhorabona i agraïment. A ells i a tots els que han format part d'aquests 25 anys des de l'1 de maig del 2000. I a tots els que treballem encara a RAC1, si us plau, no ens oblidem mai, mai, mai d'aquesta vigília de Sant Jordi. Mai. Avui, quan mirem enrere, no celebrem només audiència, celebrem haver estat simplement allà on calia ser. Amb vosaltres i per vosaltres. Un milió de gràcies.

És Roma, Pou? Sí, és Roma. I des de la Ciutat Eterna celebrem un dia que és història de la ràdio. I com sempre ens agrada dir: la ràdio, sempre la ràdio i visca la ràdio. I un milió de gràcies. Gràcies, gràcies. Moltes gràcies.