Dues peces per encaixar
Actualitzat:
És indubtable l’audàcia de Salvador Illa per desbloquejar el debat enquistat sobre l’ampliació del Prat. Ara, el president es tira a la piscina sabent que està plena: té un govern espanyol favorable, una majoria al Parlament a favor de l’ampliació i uns socis que tot i que en reneguen no tenen la força per fer-ho embarrancar, després de l’escarment de l’anterior legislatura, que va saltar pels aires per culpa d’un altre debat enverinat, el de Hard Rock. La proposta té molt en compte l’ambició històrica de Catalunya de ser locomotora econòmica a l’estat i esdevenir un pol econòmic del sud d’Europa. Ara bé, aquesta peça, la de la competitivitat, caldrà encaixar-la i fer-la coherent amb dues altres peces no menys importants:
La de la sostenibilitat. Sabem que els avions són grans emissors de CO₂, que acceleren el canvi climàtic. Com lliga això amb el compromís d’Europa de ser climàticament neutra el 2050? Fomentar l’aviació no va en aquesta direcció.
Llegeix també
Ramon Vallès, pilot d'avió: "Si volem tenir un aeroport potent, només cal que copiem el de Barajas"
I l’altra peça, la de la governança. És molt desitjable tenir un aeroport de primera, però cal que qui el governi (en aquest cas, AENA), el tracti com a tal i no com un aeròdrom regional subjugat a l’estratègia de Barajas. La mateixa audàcia per allargar la pista, caldria aplicar-la per reclamar al govern espanyol que descentralitzi la gestió del Prat.