Palmira Tamarit, dos mesos esperant l'alta després d'un càncer: "Els metges no han d’estar fent paperassa, han d'estar salvant vides"
Participació
El calvari d'una professora universitària per tornar a treballar després d'un càncer de mama: "La meva doctora ja em va avisar que no depenia d'ella"
Actualitzat:
Quan la Palmira Tamarit va llegir a RAC1.cat el testimoni de l’odissea que va viure l’Eva Alcantarilla per aconseguir l’alta després de tenir un càncer de mama s'hi va veure reflectida. Per això, aquesta música i professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) també va contactar amb la secció de Participació per explicar la seva història i remarcar un aspecte que li sembla clau: el problema és a l’administració, no als CAPs.
A mitjans de gener d’aquest 2025 la Palmira estava preparada per tornar a les aules. "Després de dues operacions i diversos tractaments de quimioteràpia, radioteràpia i teràpies preventives, amb la meva doctora de capçalera vam considerar que ja podia tornar a la feina", explica. Tanmateix, la voluntat de la metgessa i la pacient es van topar amb un procés burocràtic que va durar dos mesos.
"La doctora ja em va avisar que, com que feia més d’un any que estava de baixa, no depenia d’ella, sinó que havia d’omplir una sèrie d’aplicatius que van anar a parar a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM). Aquí van començar els problemes", assegura. De l’ICAM, la petició de la Palmira va passar a mans de l’Institut de la Seguretat Social espanyol (INSS), on va perdre la pista del seu cas. "A mitjans de febrer, la meva metgessa i jo vam tenir constància que el cas havia arribat a l’INSS, però no en sabíem més", detalla.
La doctora ja em va avisar que, com que feia més d’un any que estava de baixa, l'alta no depenia d’ella
música i professora de la URV
Malgrat la insistència de la metgessa de capçalera per desencallar el cas, la Palmira es va quedar als llimbs, recuperada per tornar a treballar, però sense el vistiplau administratiu que ho autoritzés. "Finalment, no va ser fins al 27 de març que em van donar l’alta. És a dir, vaig estar dos mesos en què ja podia treballar lluitant per la meva alta".
Participa-hi
Envia'ns el teu cas
Si esteu interessats a participar en la comunitat de RAC1.cat, només ens heu d'escriure un correu a l'adreça de la nostra secció de Participació (participacio@radiocat.net). Podeu exposar-nos un cas que voleu denunciar, però també adjuntar fotografies que considereu rellevants i voleu fer públiques, explicant detalls de com i on s'han pres, i aportant les dades de l'autoria.
Remoure cel i terra
Davant el silenci administratiu amb què es va topar, la Palmira es va afanyar a buscar solucions per totes les vies possibles: "Vaig fer de tot. Em vaig posar en mans del meu sindicat, vaig escriure al defensor del poble i em vaig pagar de la meva butxaca un advocat laboralista". Justament, va ser a través de l’advocat que va poder desentrellar què estava passant amb la seva alta.
Vaig fer de tot. Em vaig posar en mans del meu sindicat, vaig escriure al defensor del poble i em vaig pagar de la meva butxaca un advocat laboralista
música i professora de la URV
Finalment, a través de l’advocat, la Palmira va acabar sabent que obtindria l’alta d’una manera que no s'esperava. "Al cap d'un any i mig de baixa, es posa en marxa de manera automàtica el procés de petició d’incapacitat permanent. Com que van trigar tant a resoldre la meva alta, es va activar aquesta petició i quan me la van denegar vaig rebre l’alta", explica. I sentencia: "És menystenir el treballador que no ha demanat la incapacitat".
"En algun punt del procés hi ha hagut mala gestió del meu cas per part de l’administració, no sé en quin", lamenta aquesta professora universitària, que subratlla que el tracte rebut per la URV i els seus metges ha estat excel·lent. I deixa clar que la seva crítica és cap a l’administració, no pas contra els professionals sanitaris: "Els metges no han d’estar fent paperassa per facilitar un tràmit, han d’estar salvant vides. El problema no és als CAPs, sinó en aquesta administració lenta i descoordinada".
Els metges no han d’estar fent paperassa, han d'estar salvant vides. El problema està en aquesta administració lenta i descoordinada
música i professora de la URV
Llegeix també
Neus (35 anys), víctima de maltractament, amb tres fills i sense feina ni ajudes: "M'estan amenaçant de prendre'm la custòdia"
Impacte econòmic i psicològic
"Tenia un neguit constant", recorda la Palmira, que ja havia dit a la seva feina que tornaria i se sentia responsable de desencallar l'alta per complir amb el que havia anunciat. A més, hi havia un altre factor que l’afectava emocionalment: "Costa estar mentalment preparat per tornar a la feina, especialment després d’una malaltia greu. Quan ja estàs llest, et ve un altre calvari".
A l’impacte psicològic, se li afegeix l’econòmic. Si bé la Palmira afirma que en el seu cas l'afectació no ha estat greu, expressa la preocupació per altres treballadors en la mateixa situació: "He sabut que els ha passat a altres treballadors, que se’ls ha arribat a allargar quatre i cinc mesos. Tot això és temps cobrant menys o en alguns casos no cotitzant. Pots acabar amb un problema econòmic ben gros".