Guanyar 600.000 nous parlants en cinc anys, el gran objectiu del Pacte Nacional per la Llengua: "El català ens necessita a tots"
Català
El pacte l'ha signat el Govern i bona part de les entitats de defensa de la llengua, però només té el suport parlamentari dels socis d'investidura d'Illa
Actualitzat:
El Pacte Nacional per la Llengua ja és una realitat. Després de quatre anys d'anar-hi al darrere, finalment aquest dimarts al migdia s'ha signat. El document fixa com a grans objectius guanyar 600.000 nous parlants de català en cinc anys i garantir-ne l'ús amb normalitat en tots els àmbits. El subscriu el Govern i bona part de les entitats de defensa de la llengua, però té un suport parlamentari minso. Només hi donen suport els socis d'investidura d'Illa: el PSC, Esquerra i els comuns.
Després que el 2021 el govern de Pere Aragonès es comprometés a tirar-lo endavant, finalment s'ha signat el document, que fixa les línies de treball i la dotació pressupostària fins al 2030 per fomentar la llengua. L'objectiu és guanyar 600.000 parlants. Per això, hi haurà més cursos per a adults, però també es fomentarà l'ús de la llengua tant a l'administració pública, com a les empreses.
Llegeix també
Lildami: "És increïble que el 2025 estiguis fent política pel simple fet de parlar en català"
Cada any, com a mínim, el govern hi haurà de dedicar 200 milions d'euros. Aquest any en seran 255 amb accions com, per exemple, una campanya adreçada a persones nouvingudes, assessorament a comerços perquè compleixin la normativa o bé, una gran campanya a la tardor per estimular l'ús del català.
El president Salvador Illa allarga la mà a tothom, també als partits que no el signen, que se'l facin seu. "Crec que avui donem un molt bon exemple de generositat, de responsabilitat i de sentit de país. El català és de tots i de totes, i ens necessita a tots i a totes. Per això, el Pacte Nacional per la Llengua té les portes obertes a tots els que s'hi vulguin sumar".
El català és de tots i de totes, i ens necessita a tots i a totes
president de la Generalitat
El pacte el signen els partits de la investidura, però no Junts ni la CUP, i també una vintena d'entitats. Per exemple, Òmnium i Plataforma per la Llengua. També d'altres com l'Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Foment del Treball, les cambres de comerç i la majoria de sindicats excepte Ustec.
El pacte inclou la immersió lingüística
El pacte també inclou una de les qüestions més delicades pel que fa a la llengua: la immersió lingüística. El document diu que s'ha de garantir que el català és la llengua vehicular a les escoles. Això, a les portes que el Tribunal Constitucional avali o no la immersió. De fet, algunes entitats avisen que en cas de retrocés, el govern estarà incomplint el pacte.
Ho deixa molt clar, per exemple, Òmnium Cultural. Asseguren que no en deixaran passar ni una si el govern accepta el 25% de castellà a les escoles si així ho ordena el Constitucional. El president, Xavier Antich, avisa que estaran ben atents: "És un instrument que obliga el Govern a complir amb els seus objectius". També ho diu el vicepresident de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra: "Fiscalitzarem que aquest pacte acabi com pertoca".
El pacte és un instrument que obliga el Govern a complir amb els seus objectius
president d'Òmnium Cultural
Aval d'ERC i comuns, i negativa de Junts i la CUP
Esquerra i els comuns asseguren que ara Catalunya està més ben preparada davant d'un revers judicial. El republicà Jordi Albert diu que "la millor resposta davant la sentència és el que avui estem fent, el Pacte Nacional de la Llengua". Mentre que Jéssica Albiach creu que "el pacte ens ajuda a estar més blindades davant una sentència desfavorable". Amb tot, els dos partits avisen que no és cap xec en blanc i que el Govern haurà de retre comptes al Parlament cada any.
El pacte ens ajuda a estar més blindades davant una sentència desfavorable
portaveu del comuns
En canvi, Junts i la CUP consideren que el pacte neix sense ambició i que l'acte d'aquest dimarts és una simple fotografia per blanquejar el govern del PSC. Els dos partits independentistes no confien que els socialistes estiguin plenament compromesos amb el català i consideren que no té sentit signar el pacte a les portes que el Constitucional dicti sentència sobre el català a l'escola.
Els dos partits volen veure abans com respon el PSC al possible embat judicial i al debat sobre el català a Europa. Les portaveus Mònica Sales i Laia Estrada temen que al Govern li tremolin les cames quan sigui el moment de la veritat, i per això consideren que l'acte d'avui és propaganda.
No volem ser còmplices d'un exercici que sembla més pensat per fer veure que s'actua
portaveu de Junts
També creuen que el govern incompleix les recomanacions del propi Departament de Política Lingüística fent ús excessiu del castellà en actes públics. Tant Sales com Estrada, però, hi treuen ferro amb la presència al pacte d'entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua i asseguren que altres organitzacions, com Ustec, també n'han quedat fora.
